Era radiacion ionizanta e era susvelhança radiologica ambientau

1. Era radiacion ionizanta

Era radiacion ionizanta ei era qu’a pro energia entà provocar era excitacion e era ionizacion des atòms dera matèria ath sòn pas. Podem parlar de 2 tipes de radiacion ionizanta (o radioactivitat) segon era origina dera radiacion: naturau o artificiau.

Per un costat, auem era radiacion d’origina naturau, que ja existie abans dera aparicion des umans, a on cau remercar mès que mès eth radon damb es sòns descendents; era radiacion que mos arribe der exterior der Univèrs, o bèri atòms radioactius que hèn part deth nòste pròpri còrs (eth carbòni 14 o eth potassi 40). Tostemp conviuem damb era radiacion d’origina naturau, tostemp mos entornege.

De un aute costat auem es radiacions d’origina artificiau que son es produsides pera activitat umana: per exemple, eth cesi 137 derivat des bombes atomiques que quauqui païsi heren a esclatar experimentaument ena atmosfèra entre es ans 1950, 1960 e 1970, es emissions d’accidents nuclears o irradiacions en medecina entà exploracions de radiodiagnòsi, tractaments de radioteràpia o er usatge dera medecina nucleara (aguestes supausen de long era major contribucion ara radiacion artificiau que recep era poblacion).

2. Era susvelhança radiologica ambientau

Era susvelhança dera radiacion ambientau ei de besonh e preceptiva, per directives europèes, vista era sua preséncia e sustot per çò qu’ei dera radiacion d’origina artificiau.

Era susvelhança radiologica ambientau consistís en supervisar e detectar era preséncia d’elements radioactius en miei ambient. Damb aguesta informacion, s’avalore er impacte radiologic ambientau des installacions nucleares e radioactives, atau coma era qualitat radiologica deth miei ambient de tot eth territòri.

Entà conéisher e susvelhar era qualitat radiologica deth territòri nacionau, era Generalitat de Catalunya dispause d’un hilat de monitors que mesuren de contunh era radiacion ambientau. Es donades obtengudes s’analisen entà garantir era adequada qualitat radiologica ambientau e detectar rapidaments possibles auments radiologics anomals entà poder iniciar rapidaments es mesures de seguretat oportuna.

D’ença de 1986, era Generalitat de Catalunya a installat eth Hilat de Susvelhança Radiologica Ambientau dera Generalitat de Catalunya (XVRAC), format per diferentes estacions de mesura per tot eth territòri de Catalonha. Damb eth temps, e visti tanben es accidents de Chernòbil e Fukushima, e er incident des particules d’Ascó, era XVRAC s’a anat agranint enquiara actualitat damb equipes de tecnologia auançada.

Damb era XVRAC:

· Mesuram de contunh e en temps reau era radiacion que i en ambient, monitorizam es 24 ores deth dia es valors dosimetrics, de taxa de dòsi, enes proximitats des centraus nucleares e ena rèsta deth territòri per s’arribèsse radiacion de dehòra des nòstes termières.Avaloram e alertam deth risc radiologic potenciau entara poblacion e en miei ambient.

· Survelham era evolucion d’elements radioactius, entà pr’amor d’identificar-ne rapidaments era possibla preséncia e identitat.

· Determinam es causes des possibles auments de radiacion en miei ambient.

· Verificam eth compliment dera legislacion en matèria de proteccion radiologica ambientau.

3. Tipe d’equipament e analisi des donades

Era XVRAC permet conéisher tant es nivèus de radiacion coma es concentracions de radioelements concrèts en aire (atmosfèra) e, en dues des sues estacions de mesura, tanben ena aigua der arriu Ebre. Ei formada per estacions automatiques que mesuren de manèra contunhada diferenta variables radiologiques (taxa de dòsi gamma o equivalenta de dòsi ambientau - H*(10), concentracion d’activitat de cèrti isotòps radioactius, eca.) e variables meteorologiques (temperatura, umiditat relativa, sens e velocitat deth vent, pression atmosferica e precipitacion).

Es estacions de mesura dera XVRAC son de diferenti tipes: de mesura dera radioactivitat globau en aire (mejançant detectors Geiger-Müller e detectors d’espectrometria gamma que permet de determinar es radioisotòps o radionuclids detectadi), de mesura dera radioactivitat ena aigua der arriu Ebre e d’analisi espectrometrica gamma en contunh sus aerosòls der aire atmosferic.

Cada estacion de mesura enregistre automaticaments es valors dera radiacion ambientau e, segons deth tipe d’estacion que sigue, tanben analise cèrti isotòps concrèts, cada 10 minutes e de manèra ininterrompuda 24 ores ath dia, es 365 dies der an. Es donades se transmeten en temps reau entara sua verificacion, analisi e avaloracion, prètzhèt encargat ara Universitat Rovira e Virgili.

Damb er estudi e analisi des donades arrecuelhudes:

· Detectam es fluctuacions dera radiacion naturau, sustot quan plò pr’amor que netege era atmosfèra e hè a precipitar es isotòps naturaus que i a en suspension, e açò hè qu’aumente leugèraments era dòsi “naturau” arrecebuda.

· Normauments e per fortuna jamès vedem bric de radiacion d’origina artificiau: se mesurèc eth cas des particules d’Ascó der an 2007, e se poderen detectar traces minimes de radiacion de Fukushima. Totun auem es mejans en atencion permanenta entà detectar de manèra immediata se jamès i auesse bèth eveniment radiologic e poder tanben identificar-ne es isotòps artificiaus ena atmosfèra de Catalonha e ena aigua der arriu Ebre. Pendent er accident de Chernòbil era Generalitat encara non disposaue d’un hilat en temps reau pro eficient.

· Avaloram de contunh es donades arrecuelhudes entà identificar e determinar es causes de possibles auments des nivèus radioactius en miei ambient.

4. Valors mesurades

Se pòden consultar es valors de taxa de dòsi gamma, que mesuren es estacions automatiques de susvelhança repartida per tot eth territòri catalan, ena web de donades dubèrtes dera Generalitat de Catalunya o eth mapa de valors radiologics ambientaus. Es consultes se pòden realizar tant des valors actuaus coma der istoric des valors radiologics mesuradi.

5. D’auti hilats de susvelhança radiologica ambientau

Enes següents ligams se pòden consultar es donades de d’auti hilats de susvelhança radiologica ambientau:

· Consejo de Seguridad Nuclear (CSN): https://www.csn.es/gosset/mapa-de-avalores-ambientales e https://www.csn.es/varios/rea/index.html

· Comission Europèa, Plataforma Europèa d’Escambi de Donades Radiologiques (EURDEP): https://remap.jrc.ec.europa.eu/Simple.aspx

6. Glossari

Glossari basat enes recomanacions dera Comission Internacionau de Proteccion Radiologica, document ICRP 103, entà consultar es definicions de diferentes magnituds emplegades ena susvelhança radiologica ambientau:

- Activitat (A): Nombre de desintegracions que se produsissen per unitat de temps en un atòm inestable o en ua substància radioactiva. Ei era valor demorada deth nombre de transicions nucleares qu’an lòc en ua quantitat determinada de materiau per unitat de temps. Era unitat d’activitat en sistèma internacionau (SI) ei s^-1 damb eth nòm especiau de becquerel (Bq).

- Becquerel (Bq): Nòm especiau entara unitat d’activitat deth SI, 1 Bq = 1 s^-1 (≈ 2,7 10^-11 Ci), e ei equivalenta a ua desintegracion per segon d’un còrs radioactiu.

- Dòsi absorbida (D): Era magnitud fisica fonamentau, dada per:

a on dε ei era energia mejana impartida ara massa dm pera radiacion ionizanta. Era unitat deth SI ei era J kg^-1 e eth sòn nòm especiau ei gray (Gy).

- Dòsi efectiva (E): Permet era quantificacion deth damatge o detriment que provòque era radiació. Se calcule a compdar dera soma ponderada per teishut des dòsis equivalentes a toti es teishuts e organs especificadi deth còrs, dada pera expression:

a on H_T o w_R D_T,R ei era dòsi equivalenta ar organ o teishut T, e w_T ei eth factor de ponderacion de teishut. Era unitat entara dòsi efectiva ei era madeisha qu’entara dòsi absorbida, J kg^-1, e eth sòn nòm especiau ei sievert (Sv).

- Dòsi equivalenta (HT): Era dòsi en un organ o teishut T dada per:

a on D_T,R ei era dòsi absorbida mejana a causa deth tipe de radiacion R en organ o teishut T, e w_R ei eth factor de ponderacion de radiacion. Coma w_R non a dimensions, era unitat dera dòsi equivalenta ei era madeisha qu’entara dòsi absorbida, J kg^-1, e eth sòn nòm especiau ei sievert (Sv).

- Equivalent de dòsi ambientau, H*(10): Er equivalent de dòsi ambientau en un punt d’un camp de radiacion que se produsirie peth corresponent camp alinhat e espandit ara esfèra ICRU a ua prigondor de 10 mm e sus eth radi opausat ara direccion deth camp alinhat. Era unitat der equivalent de dòsi ambientau ei era J kg^-1 e eth nòm especiau ei sievert (Sv).

- Exposicion deth public: Exposicion incorreguda pes membres deth public procedent de hònts de radiacion, a excepcion de quinsevolh exposicion aucupacionau o medicau e era radiacion naturau locau normau.

- Isotòp radioactiu: Isotòp que patís desintegracion radioactiva a causa dera sua inestabilitat nucleara.

- Magnituds de proteccion: Magnituds qu’era ICRP a desvolopat entà proteccion radiologica que permeten era quantificacion deth grad d’exposicion deth còrs uman a radiacions ionizantes tant entara exposicion totau o parciau deth còrs a radiacion extèrna coma entara causada pera incorporacion de radionuclids.

- Magnituds operacionaus: Magnituds emplegades en aplicacions practiques de susvelhança e entà recèrca de situacions qu’impliquen exposicions extèrnes. Se definissen entara mesura e era assignacion de dòsis ath còrs.

- Radiacion gamma: Ei ua forma de radiacion electromagnetica, des mès energetiques der espèctre electromagnetic, que se produsís enes desintegracions radioactives de nuclèus atomics.

- Radioisotòp: Un radioisotòp (radionuclid, nuclid radioactiu, isotòp radioactiu o isotòp inestable) ei un atòm qu’a un excès d’energia nucleara, causa que lo hè inestable. Aguest excès d’energia pòt comportar qu’eth nuclèu cree e emete ua naua particula (particula alfa o particula beta) o era emission de radiacion gamma deth nuclèu enlà.